Pòster A3 El Botxí

He lived on the city wall. His house, narrow as a held-back sigh, was wedged between the chapel of Santa Àgata and the Casa Padellàs. From a narrow, dilapidated window, the executioner could see the Plaça del Rei, where shadows stretched like inquisitorial fingers.

They said he bore a hereditary curse and that his blood must spill blood, that his lineage was marked by the weight of the axe and the edge of the sword. No one escapes destiny when fate calls them by name. No se n’escapa un del destí quan el fat el crida pel seu nom.

I així, davant del seu inevitable infortuni, el botxí va consagrar la seva ànima i el seu cos a un fi major: que cap execució que dugués a terme no deixaria de tocar també l’ànima, i que cada caiguda de l’acer produïda per la seva mà ressonaria amb estoïcisme als salons del judici etern.

For the judgement that El Botixí delivers is not the end, but the true beginning, and his sentence falls with Arcana 20 of the Profanus tarot.