Skip to content

Cart

Your cart is empty

Article: Una recerca plena de troballes.

Una recerca plena de troballes.
La nostra hitòria

Una recerca plena de troballes.

La tasca d’una historiadora és apassionant. O almenys per a mi, que vaig triar aquest camí, ho és.

Tenir una inquietud i llançar-se al món a la recerca de respostes. Descobrir històries que feia molt de temps que estaven ocultes, latents, esperant. Una aventura.

Podria dir que, com a historiadora de l’art, començar una recerca se sent una mica com ser Robert Langdon a El Codi Da Vinci, només que el meu rigor acadèmic no em permetria gaudir de les llibertats que es pren el personatge respecte de tantes coses. De fet, si hagués de somiar amb deixar anar una mica la meva neurosi, potser triaria posar-me en la pell d’Indiana Jones i deixar volar la meva faceta de museòloga.

Si em permeteu caure en una analogia una mica estranya, com finestres emergents en una web dubtosa, són moltíssimes les inquietuds que apareixen al meu cap per minut. Ho vull saber tot, ho vull entendre tot.

L’exercici principal és mantenir l’objectiu, perquè de cada pregunta en poden aparèixer infinitat de tangents i una acaba ofegant-se en l’amplitud de la mostra.

“Un tarot basat en la mitologia catalana” podria haver estat un oceà violent, un naufragi assegurat.

Al principi vaig abastar literatura general, em vaig amarar d’històries intentant no enamorar-me de cap. Soc una persona enamoradissa i apassionada, per la qual cosa ja us avanço que no ha estat un camí tan lineal.

I aquí va aparèixer un dels primers problemes: hi havia massa històries meravelloses.

Històries que em feien venir ganes de continuar llegint, d’investigar d’on venien, quines versions havien tingut, com s’havien transformat. Algunes tenien personatges fascinants, d’altres imatges potentíssimes. Hi havia relats que, per si sols, haurien pogut donar lloc a una carta preciosa.

Però una cosa és que una història sigui meravellosa i una altra que sigui la història que estàs buscant.

Vaig haver d’aprendre a separar l’enamorament del criteri. Perquè si el projecte era construir un tarot, no podia triar les històries simplement perquè m’agradaven. Havien de respondre a una cosa molt més concreta: al significat intrínsec dels arcans majors.

I això va canviar força la manera de mirar.

La pregunta va deixar de ser només “quina història m’interessa?” i va començar a ser “quina història pot parlar d’això que aquesta carta ja significa?”.

Moltes van quedar fora. No perquè fossin menys interessants, ni perquè no tinguessin força, sinó precisament perquè, en posar-les davant de l’arcà, alguna cosa no acabava d’encaixar. Podia haver-hi una correspondència superficial, una imatge semblant, un personatge que recordés vagament un altre. Però jo necessitava trobar alguna cosa més profunda. Un símbol que no hi fos col·locat a la força, sinó que tingués una relació real amb allò que la carta estava dient.

Vaig necessitar moltes notes i molts ancoratges. Soc un 20% virtual i un 80% analògica, per la qual cosa, bolígraf en mà, vaig tirar endavant un quadern d’anotacions, quadres sinòptics, petits dibuixos als marges i ratllades. Sobretot això últim, he ratllat tant que se m’havia tornat automàtic.

Crec que hi ha una dada important sobre la meva manera de ser que potser ajudarà a entendre com funciona el meu cap. Heu sentit a parlar de la gent que necessita ordenar els objectes d’una determinada manera, en un determinat ordre? Jo he tingut, i en cada aspecte de la meva vida es pot veure, un llarg recorregut per la curadoria.

Cada objecte ocupa un lloc que ha estat pensat conceptualment, responent a determinades causes, i sempre en relació pensada amb els altres, construint un relat general. La meva botiga mostra una mica això. Cada producte està col·locat d’una manera especial i, com qui redreça un quadre tort, acostumo a revisar i tornar a col·locar al seu lloc original les mostres que la gent mira i que, de vegades, torna a deixar en una posició diferent.

Amb la recerca em va passar exactament el mateix. No estava fent una col·lecció d’històries boniques. Estava intentant construir un sistema en què cada peça tingués una raó per ser-hi.

L’essencial, aquell fil conductor que em va guiar durant tot el procés, va ser anotar, d’una banda, l’energia de cada carta i, de l’altra, símbols que al llarg de la història haguessin respost a aquelles idees. I així, a poc a poc, la lectura trobava una brúixola, un “què estic buscant”.

Perquè quan tens al davant centenars d’històries, per molt que et treguin l’alè i t’emocionin fins als ossos, la seva bellesa no és suficient.

Cal saber quina pregunta fer-los. Una cosa semblant al que passa durant una lectura de tarot.

Read more

Bienvenidas y bienvenidos al mundo mágico de Profanus
La nostra hitòria

Welcome to the magical world of Profanus

An intimate statement that begins in Rioplatense Spanish. How difficult it is to begin to set down the ideas that inhabit my head, that grow, intertwine, mutate, and take hold. This story begins in...

Read more