Pòster A3 La Bruixa

Hi va haver un temps en què el destí, lluny d’estar escrit per reis o profetes, era filat per mans invisibles que teixien a l’ombra. Mans de cura i d’abric, que sabien llegir la febre i calmar el plor, que comprenien les fases de la lluna i el pes exacte de cada llavor. Mans profundes, arrelades en la memòria de la terra, de dones poderoses que, al marge del mandat i de la llei, portaven un saber ancestral nascut d’escoltar la terra, els cossos, els cicles i els somnis.

Les van anomenar de mil maneres, però cap amb justícia. Curanderes, endevines, heretges, encisadores, llevadores, enverinadores, arpies, nigromàntiques, bruixes. Tots intents torpes per anomenar allò que no podia ser domesticat. No van obeir la corona ni l’altar, i per això van ser temudes.

Arquetip indòmit de la saviesa femenina, recorda que tot art, tota medicina, tota revolució, va començar una vegada amb una dona sola davant del món, armada només amb la seva intuïció i el seu desig.

Tot el seu poder de manifestació es concentra a l’arcà 1 del Tarot Profanus.